Des de fa algun temps, l’Agència Central d’Intel·ligència, és a dir, la CIA, desclassifica amb certa regularitat nombrosos documents procedents dels seus arxius classificats. La seva consulta avui ens permet constatar què és el que ha interessat a l’Agència en general, però també als ocupants de la Casa Blanca i als seus respectius secretaris d’Estat pel que fa a política exterior. Alguns d’aquests documents estan relacionats amb episodis i personalitats de la vida política de Catalunya, el que ens permet traçar un retrat del que la CIA ha sabut sobre nosaltres. Tot i que una petita part d’aquests expedients confidencials segueixen encara censurats, si roman lliure bona part de les dades que el gran públic no ha pogut llegir, almenys fins ara.
Compte amb l’Exèrcit
La CIA va iniciar oficialment la seva marxa el 18 de setembre de 1947, però uns mesos abans, el 14 de març ja es redactava un informe amb la classificació «Confidencial», relacionat amb la localització de les unitats militars espanyoles a Catalunya. En aquest sentit, s’apunta que unitats de la 41 Divisió, comandades pel general Manuel Coco Rodríguez, es troben estacionades a la frontera amb els Pirineus, concretament entre Portbou i Puigcerdà. El document detalla, per exemple, els batallons situats a Agullana, Figueres, Massanet o la Jonquera, entre d’altres poblacions. Més endavant, en una nota, el document assenyala que probablement l’informador es va equivocar i no es referia a la 41 Divisió sinó a la 42.
Molt més interessant és un expedient del 4 de novembre de 1947, un informe d’Intel·ligència, que avisa «possible acord entre els catalans de dins i fora d’Espanya». La CIA apunta que l’11 de setembre «entre membres de l’organització d’exiliats catalans Solidaritat Catalana i representants del Consell Nacional de la Democràcia Catalana. [Censurat] un acord s’hauria aconseguit entre els dos grups ». L’informador secret apunta que abans de la reunió, «el secretari general d’ERC, Josep Tarradellas» s’havia reunit amb el delegat de la CNT en el Consell qui hauria insistit de la importància del sindicat anarquista al futur polític de Catalunya.
«Tarradellas, que al principi es va oposar a l’admissió de la CNT com a partit [sic] en l’acord, al final va canviar la seva posició i va estar d’acord amb la inclusió dels cenetistes. Això va presentar davant Esquerra un seriós problema perquè s’ha mostrat oposada a la inclusió de la CNT. Va ser l’opinió d’un altre partit líder català que Esquerra estava cometent un error en no prendre avantatge per l’oportunitat presentada per la CNT catalana de dissoldre l’única entitat «espanyola» entre les forces antifranquistes a Catalunya », diu expedient.