Catalunya, un país de valors esportius

A Catalunya hi ha alguna tradició esportiva, especialment des d’edats primerenques, ja que és una bona manera d’educar els nens d’una manera lúdica. Sens dubte, la major part de la responsabilitat en l’educació recau sobre els pares, però també és important que es relacionin amb altres figures d’autoritat, com en aquest cas serien els monitors i entrenadors. Si amb el pas dels anys els nens mostren un talent especial, ja es dirigiran cap a una vessant més especialitzada amb vista a la tecnificació i el professionalisme.

El protagonisme dels nens

Si el nen se sent important en el seu procés d’aprenentatge, tenim gran part de la feina bestiar. Per aconseguir-ho cal que el monitor ho faci partícip de les valoracions, de l’elaboració de propostes, de la incorporació de noves estratègies de joc, de la creació de la normativa interna del grup (aconsello fer un sistema de drets i deures).

El treball dels hàbits d’higiene

No només és dutxar-se després de la pràctica esportiva, sinó també tenir cura del material i deixar-ho ordenat. Ser conscient de la importància que té, conservar i respectar aquests aspectes, ja que ens faran estar més a gust amb nosaltres mateixos i, en relació al material, aquest ens durarà més temps. A més també cal un assessorament a favor d’un estil de vida saludable pel que fa a hàbits esportius i alimentaris.

campeon-infantil

La motivació intrínseca i extrínseca

És imprescindible que durant el curs escolar el monitor trobi la manera de tenir els nens il·lusionats, motivats i amb ganes de seguir millorant. Segurament, si el nen competeix, hi haurà moments -quan un partit no surt com estava previst o el nen realitza una mala jugada- que el mateix nen es criticarà a si mateix (sovint bastant durament) i caldrà que el monitor ho acompanyi en el procés de trobar aquells punts positius de l’actuació i guiar-lo en la superació dels punts a millorar. L’esport ha d’ajudar els nens a posar-se a prova davant l’obstacle, a saber fer front a les adversitats, a acceptar la pròpia vulnerabilitat i a esforçar-se per millorar. És important que els nens estiguin motivats perquè davant de situacions difícils no abandonin.

Implicar les famílies

Cal trobar moments formatius amb les famílies (reunions, xerrades formatives, intervencions puntuals …) que ajudin els educadors a transmetre i fer entendre de manera significativa els valors amb què es treballa amb els seus fills. Malauradament, hi ha una excessiva preocupació pel resultat i no tant pel procés o per les petites millores que es van succeint.

Cct.cat